La llei de transparència

Què és?

La llei de transparència regula la informació al públic sobre l’ús que es dóna als fons públics. En tant que perceptores de subvencions i ajuts, de vegades, les cooperatives queden dins l’àmbit d’aplicació de la llei.

D’acord amb l’article 3 de la llei, aquesta és aplicable, entre d’altres, a les entitats privades que perceben subvencions o ajuts públics de més de 100.000 euros anuals; o bé si almenys el quaranta per cent dels seus ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 5.000 euros

*

La transparència en l’àmbit dels contractes subscrits pels subjectes obligats és aplicable a tots els contractes, inclosos els patrimonials i els menors.

La transparència en l’àmbit dels convenis de col·laboració és aplicable a tots els convenis i encàrrecs de gestió subscrits entre els subjectes obligats i les persones privades i públiques.

*

Pel que fa a les cooperatives i associacions, en tant que entitats privades, fan efectiva l’obligació de transparència informant l’Administració sobre:

  • Les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal.
  • Les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa.

Forma de publicar la informació

Informació que han de publicar les entitats:

Les entitats publiquen la informació de les subvencions, els contractes públics i les contractacions públiques en les que són part mitjançant el portal de transparència de la Generalitat. Aquesta informació els és requerida en el procediment previ a la concessió.

Tanmateix, quan compleixin els requisits que s’ha esmentat al principi d’quest article, cal que la informació referent als seus objectius socials, als seus òrgans de govern, i la relativa als ajuts públics que reben, sigui accessible a les seves pàgines web, perquè, com a perceptores de fons públics, aquestes dades són d’interès general. Per tant, han de difondre aquesta informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació.

La Informació ha d’estar actualitzada, ha de ser fàcilment accessible, ha d’estar ordenada i ha de poder-se consultar electrònicament.

Els límits a les obligacions de transparència de les cooperatives i associacions troba el seu límit en la protecció de dades de caràcter personal.

COM GESTIONAR LES DADES PERSONALS A L’ENTITAT

Per tal d’entendre el concepte de protecció de dades i el seu abast, començarem fent una sèrie de definicions

Dades de caràcter personal: El concepte de dades personal engloba tota la informació sobre una persona física identificada o identificable. És a dir, qualsevol dada que puguem relacionar amb una persona determinada, per qualsevol mitjà, ja sigui directament o indirectament.

Tractament de dades: qualsevol operació o conjunt d’operacions realitzades sobre dades personals o conjunts de dades personals, ja sigui per procediments automatitzats o no, com la recollida, registre, organització, estructuració, conservació, adaptació o modificació, extracció, consulta, utilització, comunicació per transmissió, difusió o qualsevol altra forma d’habilitació d’accés, acarament o interconnexió, limitació, supressió o destrucció.

Elaboració de perfils: Es denomina així qualsevol forma de tractament automatitzat de dades personals que consisteixi a utilitzar dades personals per a avaluar determinats aspectes personals d’una persona física, en particular per a analitzar o predir aspectes relatius al rendiment professional, situació econòmica, salut, preferències personals, interessos, fiabilitat, comportament, ubicació o moviments.

Pseudonimizació: el tractament de dades personals de manera tal que ja no puguin atribuir-se a una persona concreta sense utilitzar informació addicional, sempre que aquesta informació addicional figuri per separat i estigui subjecta a mesures tècniques i organitzatives destinades a garantir que les dades personals no s’atribueixin a una persona física identificada o identificable.

Fitxer: conjunt estructurat de dades personals, accessibles conformement a criteris determinats, ja sigui centralitzat, descentralitzat o repartit de forma funcional o geogràfica.

Responsable del tractament: persona física o jurídica, autoritat pública, servei o un altre organisme que, sola o juntament amb altres, determini les finalitats i mitjans del tractament

Encarregada del tractament: persona física o jurídica, autoritat pública, servei o altre organisme que tracti dades personals per compte del responsable del tractament.

Principis relatius al tractament

El Reglament europeu estableix els principis sota els que cal tractar les dades personals. Aquests són:

  • El tractament que es faci de les dades ha de ser lícit, lleial i transparent en relació amb la persona interessada.
  • Les dades s’han de recollir amb finalitats determinades, explícites i legítimes, i no poden ser tractades ulteriorment de manera incompatible amb aquestes finalitats. Han de ser adequades, pertinents i limitades al a les finalitats per a les quals s’han de tractar («minimització de dades»).
  • Les dades que es conservin han de ser exactes i han d’estar actualitzades.
  • Cal adoptar totes les mesures raonables perquè se suprimeixin o rectifiquin sense dilació les dades personals que siguin inexactes respecte a les finalitats per als quals es tracten («exactitud»);
  • S’han de mantenir de manera que pugui identificar les persones interessades el temps estrictament necessari per a les finalitats del tractament («limitació del termini de conservació»).
  • Les dades han de ser tractades de tal manera que se’n garanteixi una seguretat adequada, inclosa la protecció contra el tractament no autoritzat o il·lícit i contra la seva pèrdua, destrucció o mal accidental, mitjançant l’aplicació de mesures tècniques o organitzatives apropiades («integritat i confidencialitat»). La persona responsable del tractament serà responsable del compliment de les obligacions de seguretat i ha de ser capaç de demostrar-ho («responsabilitat proactiva»).

Obtenció de les dades

Per a poder tractar les dades d’una altra persona, cal que hi hagi una raó que ens doni dret a fer-ho. D’aquesta raó se’n diu causa de legitimació. En la normativa vigent, les causes de legitimació son les següents:

  • Consentiment.
  • Relació contractual.
  • Interessos vitals de l’interessat o d’altres persones.
  • Obligació legal per part de la persona responsable.
  • Interès públic o exercici de poders públics.
  • Interessos legítims prevalents del responsable o de tercers als que es comuniquen les dades

Abans de l’entrada en vigor del Reglament, es permetia donar el consentiment al tractament de forma tàcita, és a dir, si la persona interessada no s’hi negava, s’entenia que donava el consentiment. En la norma actual la persona interessada ha de donar el seu consentiment explícit per tal que aquest sigui vàlid.

Per tant, quan no tinguem aquest consentiment ens caldrà acreditar que tenim un interès legítim per a conservar-les i tractar-les. Un exemple. La responsabilitat derivada de contracte es mantén durant 15 anys. Per tant, si hem formalitzat un contracte amb una persona física, estarem legitimades per conservar la informació relativa a aquest durant aquests quinze anys, perquè en cas contrari, si la part desitgés demanar-nos responsabilitats, no podríem acreditar que hem complert la nostra obligació contractual.

Cal tenir en compte també la legitimació “qualificada” és a dir, la que es necessita per tractar dades especialment protegides, com per exemple: dades personals que revelin l’origen ètnic o racial, opinions polítiques, conviccions religioses, afiliació sindical, dades genètiques, biomètrics, etc…

En general, es prohibeix aquest tractament tret que existeixi un consentiment explícit per part de l’interessat o bé, concorrin una sèrie de circumstàncies:

  • Compliment d’obligacions i exercicis de drets en l’àmbit del Dret Laboral i de la seguretat i protecció social.
  • Protecció d’Interessos vitals de l’interessat
  • Tractament efectuat en l’àmbit de fundacions o associacions la finalitat de les quals sigui política, filosòfica, religiosa o sindical.
  • Tractament de dades manifestament públiques.
  • Tractaments necessaris per a la formulació, exercici o defensa de reclamacions, o tractaments efectuats per tribunals en l’exercici de la seva funció judicial.
  • Per raó d’interès públic en l’àmbit de la salut pública.
  • És necessari amb finalitats d’arxiu i interès públic, finalitats de recerca científica o històrica o finalitats estadístiques.

Finalment, pel que concerneix el tractament de dades personals procedents de nens o menors, es considerarà vàlid aquest tractament si existeix un consentiment per part del menor, quan aquest tingui mínim 16 anys i, els serveis rebuts hagin estat catalogats com a “serveis procedents de la societat de la informació”. En aquest punt, el Reglament deixa marge, permet que cada estat reguli l’edat mínima per donar el consentiment. La LOPD estableix aquesta edat en 14 anys.

Informació

Cal informar de la recollida de dades, de la legitimació per a recollir-les, de les finalitats per a les que es recull i dels drets de les persones de les quals es recull dades. És molt important facilitar la informació de forma clara, sense remissions a lleis i en termes comprensibles per a les persones interessades.

Els drets ARCO

ARCO és una acrònim dels drets de les persones interessades respecte de les seves dades, que recollia la legislació anterior. Vegem el seu significat:

Accés:

La persona interessada té dret a adreçar-se a la persona responsable del tractament per a conèixer si està tractant o no les seves dades de caràcter personal i, en cas que s’estigui realitzant aquest tractament obtenir informació sobre:

  • Obtenir còpia de les teves dades personals que són objecte de tractament.
  • Les finalitats del tractament.
  • Les categories de dades personals de què es tracti.
  • Els destinataris o les categories de destinataris als quals es van comunicar o seran comunicats les dades personals, en particular destinataris en països no comunitaris o organitzacions internacionals.
  • El termini previst de conservació de les dades personals o, si no és possible conèixer-lo, els criteris utilitzats per a determinar aquest termini
  • L’existència del dret a sol·licitar del responsable la rectificació, la supressió o la limitació del tractament de dades personals relatives a l’interessat, o a oposar-se a aquest tractament.
  • El dret a presentar una reclamació davant una autoritat de control.
  • L’existència de decisions automatitzades, inclosa l’elaboració de perfils, i, almenys en aquests casos, informació significativa sobre la lògica aplicada, així com la importància i les conseqüències previstes d’aquest tractament per a la persona interessada.

Rectificació:

La persona interessada ha d’obtenir sense dilació indeguda del responsable del tractament la rectificació de les seves dades personals inexactes. Tenint en compte les finalitats del tractament, demanar que es completin les dades personals que siguin incompletes, fins i tot mitjançant una declaració addicional. Cal que la persona interessada indiqui a quines dades es refereix i quina correcció s’interessa, justificadament.

Oposició

La persona interessada es pot oposar al fet que el responsable realitzi un tractament de les dades personals en els següents supòsits:

  • Quan la causa de legitimació del tractament sigui l’interès públic o l’interès legítim, fins i tot davant l’elaboració de perfils: L’oposició comporta que el responsable deixi de tractar les dades tret que acrediti motius imperiosos que prevalguin sobre els interessos, drets i llibertats de la persona interessada, o per a la formulació, l’exercici o la defensa de reclamacions
  • Quan el tractament tingui com a finalitat el màrqueting directe, inclosa també l’elaboració de perfils anteriorment citada. En el moment en que la persona interessada exerciti aquest dret per a aquesta finalitat, les dades personals deixaran de ser tractades per a aquestes finalitats.

Dret de supressió

La persona interessada pot reclamar que se suprimeixin les seves dades al responsable del tractament (dret a l’oblit) en aquests casos.

  • Quan ja no siguin necessàries per les finalitats per als quals van ser recollides.
  • Quan la persona interessada retira el consentiment prestat, si no hi ha altra causa que legitimi el tractament.
  • Si la persona interessada s’ha oposat al tractament de les seves dades personals en exercitar el dret d’oposició i no hi ha causa per denegar-lo.
  • Si les dades personals han estat tractades il·lícitament.
  • Si les dades personals han de suprimir-se per al compliment d’una obligació legal establerta en el Dret de la Unió o dels Estats membres que s’apliqui al responsable del tractament.
  • Si les dades personals s’han obtingut en relació amb l’oferta de serveis de la societat de la informació aplicables al tractament de dades dels menors.

A banda d’això, el reglament introdueix el dret a la limitació del tractament de les dades, que es materialitza en dos casos

la suspensió del tractament mentre es gestiona alguna petició relacionada a mb l’exactitud de les dades o sobre legitimitat en el tractament.

La conservació, quan la persona s’oposa a l’ús de les dades perquè el tractament és il·lícit però demana que es conservin o quan a la persona interessada li calguin per a l’exercici de reclamacions.

Portabilitat. D’acord amb el que explica l’AEPD, la finalitat d’aquest nou dret és reforçar encara més el control de les persones interessades sobre les seves dades personals, de manera que quan el tractament s’efectuï per mitjans automatitzats, aquesta persona pugui rebre les seves dades personals en un format estructurat, d’ús comú, de lectura mecànica i interoperable, i pugui transmetre’ls a un altre responsable del tractament, sempre que el tractament es legitimi sobre la base del consentiment o en el marc de l’execució d’un contracte.

Les persones responsables

El Reglament de dades personals estableix obligacions tant per a la persona responsable de les dades, com per a la persona encarregada del seu tractament. Aquestes obligacions tenen un abast ampli, i són tant de registre, com de seguretat, com d’informació.

Les persones responsables i les encarregades del tractament de les dades han d’efectuar una anàlisi de seguretat que permeti establir les mesures tècniques i organitzatives apropiades per a garantir un nivell de seguretat adequat en funció dels riscos detectats en l’anàlisi prèvia.

En cas de hi hagi un trencament de la seguretat, cal notificar l’autoritat de protecció de dades a menys que la pèrdua no pugui suposar un risc per als drets i llibertats de les persones propietàries de les dades. En alguns casos, han de notificar les persones interessades per tal que prenguin les mesures d’autodefensa corresponents

En conclusió. El Reglament de Protecció de dades imposa obligacions a totes les persones jurídiques (o les físiques si ho fan en el marc de la seva activitat professional), que recullin dades de tercers. Aquestes obligacions comprenen la legitimació per a la presa de dades, la informació en termes comprensibles a les persones interessades, la conservació de les dades en entorns segurs i l’ús responsable d’aquestes dades. Fa un pas mes enllà en aquesta matèria i inclou sancions pecuniàries a les persones que infringeixin de forma greu els seus preceptes.

A efectes informatius, L’Agència Espanyola de Protecció de Dades publica tota una sèrie de guies i documents per tal d’ajudar les persones a tractar les dades amb seguretat.


La documentació a les associacions

Una associació és una entitat formada per tres o més persones físiques o jurídiques per tal d’assolir una finalitat que no sigui il·legal. Queda clar que es tracta d’una entitat que no pot tenir ànim lucratiu i per tant, no pot repartir beneficis. I queda clar que les seves activitats econòmiques han de ser accessòries i mai constituir el seu objecte.

La legislació estableix un seguit d’obligacions documentals que les associacions han de complir. Cal portar al dia el llibre d’actes de l’assemblea, el llibre d’actes de la junta de govern, el llibre de socis, el de voluntaris, si l’associació fa servir l’ajut de persones en aquest àmbit, els llibres comptables, d’acord amb la legislació fiscal, etc. 

Documentació social:

Hi ha documents que s’envien a les persones associades i altres que s’exhibeixen a petició de la persona interessada o de l’administració. Recomanem sempre que es deixi constància escrita, tant de l’enviament de documentació a tercers, com de l’accés als llibres de l’entitat, que hauria d’incloure sempre data i lloc i la signatura o l’acusament de rebuda de la persona interessada.

Estatuts:

Els estatuts són un contracte. Estableixen les normes de funcionament que ha de tenir l’associació. Per raons d’ordre públic, la llei n’estableix el contingut mínim, però hi podem incloure tot allò que considerem important per a la nostra entitat, sempre que no contravingui la llei.

Hem de tenir en compte que els estatuts es registren al Registre d’Associacions, organisme que depèn de la direcció General de Dret i entitats Jurídiques. Per això, a banda del contingut mínim que estableix la llei, cal que hi incloguem només aquelles coses que ens defineixin, perquè modificar els estatuts comporta tot un procediment administratiu.

Les disposicions que pensem que són variables, o que necessitem canviar amb mes freqüència les podem recollir en una norma de règim intern. Es tracta d’una norma més flexible, atès que no necessita inscripció. S’aprova per majoria simple, tot i que als estatuts es pot acordar que s’aprovi per majoria qualificada.

Cal facilitar una còpia dels estatuts i, si s’escau, de la norma de règim intern a les persones associades.

Llibre de persones sòcies:

Les associacions han de guardar i mantenir un llibre on es reculli la identitat i les dades de les persones associades. Qualsevol persona associada té dret a veure el llibre de socis i la identitat dels altres membres de l’associació. Tanmateix, cal protegir les dades que l’entitat guarda, d’acord amb el que estableix la normativa de protecció de dades. La nostra recomanació és informar les persones que hi accedeixin de les seves responsabilitats i fer que signin un compromís de confidencialitat. Aquest punt caldria recollir-lo als estatuts o bé a la norma de règim intern.

L’Assemblea, la junta de govern i les seves reunions

L’Assemblea general és l’òrgan que inclou tots els associats. És l’òrgan sobirà de l’associació i per tant, pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per a l’associació, adoptar acords en l’àmbit de la seva competència i controlar l’activitat de l’òrgan de govern.

L’assemblea s’ha de reunir, amb caràcter ordinari, al menys una vegada a l’any, per aprovar, si s’escau, la gestió de l’òrgan de govern, el pressupost i els comptes anuals. Les reunions ordinàries són aquelles reunions periòdiques que es recullen als estatuts o a la norma de règim intern. Les altres reunions de l’assemblea que es convoquin, seran sempre extraordinàries.

Per a convocar la reunió de l’Assemblea general, cal que l’òrgan de govern enviï com a mínim amb quinze dies d’antelació, o el termini que diguin els estatuts, la corresponent convocatòria a les persones associades, pels mitjans que els estatuts recullin i si no diuen res, per correu als seus respectius domicilis.

L’ordre del dia és un document on es recull els temes que es pretén tractar a les reunions. L’assemblea general no pot adoptar acords sobre assumptes que no constin en l’ordre del dia, llevat si s’ha constituït amb caràcter universal, és a dir, si hi són presents totes les persones associades o si els acords es refereixen a la convocatòria d’una nova assemblea general.

Cal pensar que les persones sòcies poden anar a la reunió o atorgar autorització a una altra persona per que les representi. Per tant, una forma correcte de convocar les reunions és acompanyar a la convocatòria l’ordre del dia i un model per a atorgar la representació.

Un cop celebrada la reunió de l’Assemblea, es redacta un altre document: l’acta de reunió. Es tracta d’un document formal que deixa constància de les coses mes rellevants de la reunió. Cal tenir en compte que, llevat que els estatuts estableixin majories reforçades, les decisions es prenen per majoria simple. Per acreditar aquest punt, cal que es reculli la forma i els resultats de les votacions a les actes. L’esquema bàsic d’una acta de reunió podria ser aquest:

Les reunions de la junta de govern han de seguir les mateixes normes. Per tant, es generen dos llibres d’actes: el de les actes de l’Assemblea i el de les actes de la Junta de Govern.

Hem de tenir present que les actes estableixen el contingut de les deliberacions i decisions de l’entitat i poden marcar l’inici dels terminis per a les possibles impugnacions.

Estan legitimades per a impugnar judicialment els acords, decisions i actes contraris a la llei, en un termini de sis mesos les següents persones:

a) Els membres de l’òrgan que els ha adoptat.

b) Els membres de l’òrgan de govern.

c) Les persones que tinguin un interès legítim afectat per aquests acords.

Estan legitimades per a impugnar els acords, decisions i actes contraris als estatuts o lesius de l’interès de l’associació, en un termini de quaranta dies, les següents persones:

a) Els membres de l’òrgan que els ha adoptat, sempre que hagin fet constar en acta la seva oposició, estiguessin absents o hagin estat privats il·legítimament del dret de vot.

b) Els membres de l’òrgan de govern, respecte als acords adoptats per qualsevol altre òrgan de l’entitat.

c) Els membres de l’Assemblea, respecte als acords adoptats pels òrgans executius. En aquest cas, els estatuts poden establir que la impugnació hagi de ser promoguda per un nombre mínim de persones, no superior al 10% del nombre total d’integrants de l’òrgan, o que abans de la impugnació judicial hagi de pronunciar-se la pròpia assemblea.

Altres documents

Cal mantenir també un registre amb altres activitats de l’entitat, com ara:

Els expedients disciplinaris: als estatuts o la norma de règim intern s’estableix la forma d’exercir l’acció disciplinària dins l’entitat. Cal guardar els documents relatius a aquesta acció.

Els documents relacionats amb el voluntariat: cas que l’associació utilitzi els serveis de persones voluntàries, aquestes tenen una sèrie de drets:

  • Tenen dret a obtenir de l’entitat de voluntariat en què col·laboren informació sobre la missió, la finalitat i el funcionament de l’entitat, sobre el sentit i el desenvolupament de l’acció voluntària i sobre el paper i l’itinerari que tenen dins l’entitat, i també disposar d’informació de les activitats i dels mitjans i el suport per a poder acomplir-les convenientment. També a rebre la formació necessària per a l’acompliment de l’activitat, estar informats del disseny de l’itinerari formatiu en el marc del projecte que desenvolupen i poder participar-hi.
    • Formalitzar la vinculació amb l’entitat amb el full de compromís corresponent. La incorporació dels voluntaris als programes de voluntariat es formalitza per escrit, per mitjà del full de compromís, que ha de contenir, com a mínim, el caràcter voluntari i altruista de la relació, les funcions i les tasques acordades, el compromís de rescabalament de les despeses assumides pel voluntari, la formació fixada com a necessària per l’entitat i l’existència d’una assegurança per al voluntari d’acord amb el que estableix l’article 8.j. El full de compromís també ha de tenir en compte les condicions de gènere i la conciliació de la vida laboral i familiar.
    • Disposar d’acreditació o identificació com a voluntaris.
    • Obtenir un certificat de llur participació en els programes de les entitats de voluntariat, en el qual s’han de fer constar, com a mínim, la naturalesa de l’acció voluntària i el període i el total d’hores en què s’ha desenvolupat.
    • Tenir el reconeixement de l’experiència adquirida en tasques d’associacionisme i en programes de voluntariat per mitjà dels processos d’acreditació de competències adquirides per vies no formals d’acord amb la normativa vigent.
    • Rebre informació sobre les condicions de seguretat, higiene i salut adequades a la naturalesa i les característiques de l’activitat voluntària, i acomplir llur tasca en aquestes condicions.

Per tal de materialitzar aquests drets, cal que l’entitat redacti un pla de voluntariat on expliqui tots aquests punts i en lliuri una copia a les persones voluntàries.

Cal que mantingui un arxiu dels fulls de compromís i dels certificats emesos i dels processos d’acreditació que s’hagi seguit.

Cal també mantenir un llibre de voluntariat, en el que s’especifiqui les dades de les persones voluntàries i la manera com s’ha acomplert les obligacions establertes per la llei de voluntariat. Tot i que la normativa no parla del llibre de voluntariat, entenem que és molt recomanable mantenir-lo a efectes de diferenciar les accions de voluntariat que l’entitat efectuï de l’activitat assalariada que pugui dur a terme. En cap cas les persones treballadores de les entitats poden desenvolupar les mateixes tasques que les persones voluntàries.

Documents relacionats amb la protecció de dades de caràcter personal: La llei de protecció de dades de caràcter personal obliga les persones jurídiques que recullin, tractin i conservin dades de persones físiques, a complir amb tota una sèrie de requisits. Com a entitat, hem de poder acreditar en tot moment que complim amb els drets ARCO (Accés, rectificació, cancel·lació i oposició) de les persones de les que conservem dades, així com amb les obligacions d’informació i les altres que es recull a la legislació vigent en la matèria.

Documents comptables:

Les associacions són persones jurídiques. Sovint estan exemptes del pagament de l’impost de societats o els seus ingressos s’inclouen en la llista de conceptes exempts de l’IVA, però aquesta exempció no els eximeix de portar una comptabilitat ordenada, en els termes que estableix la normativa. Per això els òrgans de govern de les associacions han de portar al dia els llibres comptables. Cal portar separadament la comptabilitat de les activitats exemptes i les que no ho estiguin i cal que, en les assemblees ordinàries donin comptes d’aquesta comptabilitat a les persones associades.

La documentació comptable ha de ser guardada durant sis anys.

De la mateixa manera, els òrgans directius de les associacions han d’elaborar un pressupost, que ha de ser aprovat per l’assemblea.

Documentació laboral: de la mateixa manera com les associacions, cas que comptin amb persones voluntàries, han de guardar la documentació relativa a l’acció de voluntariat, en els termes que ja hem comentat, cas que comptin amb personal assalariat han de mantenir al dia la documentació laboral corresponent: Alta del centre de treball, contractes de treball, nòmines, liquidacions, documentació de protecció de riscos laborals, etc., a disposició de l’autoritat laboral.

Cal guardar quatre anys la documentació o els registres o suports informàtics en què s’hagin transmès les dades que acreditin el compliment de les obligacions en matèria d’afiliació, altes, baixes o variacions que, si escau, es produïssin en relació amb aquestes matèries, així com els documents de cotització i els rebuts justificatius del pagament de salaris i del pagament delegat de prestacions.

Cal guardar durant cinc anys la documentació relativa a prevenció de riscos laborals. D’acord amb la llei d’infraccions i sancions de l’ordre social, les infraccions lleus prescriuen quan passa un any des de la data de la infracció, les greus als tres anys i les molt greus als cinc anys.

Altres documents: les associacions, tot i no tenir ànim lucratiu, sovint fan servir locals, exerceixen activitats lucratives accessòries a la seva activitat social o dins la seva activitat estatutària, estan afectades per normatives específiques, com per exemple, quan treballen amb persones menors d’edat o discapacitades. Per tant, caldrà guardar la documentació exigible a cadascuna de les activitats que l’associació dugui a terme.

Crea la teva cooperativa!

En els darrers deu anys, a Espanya s’han creat gairebé un milió d’empreses, comptant empreses mercantils i cooperatives[1]. D’aquestes empreses, 12.112 han estat cooperatives i 1.418 s’han constituït a Catalunya.

Si mirem l’evolució de la constitució de cooperatives a Catalunya, veurem que, sobretot en els darrers anys, hi ha un creixement sostingut d’aquesta forma de fer empresa. Analitzem el perquè de tot plegat.

Per què triar la forma cooperativa?

Quan decidim emprendre, hem de fer una reflexió prèvia, no tan sols per decidir quina activitat volem fer o a on, sinó per decidir quina forma jurídica escollir. Podem veure avantatges i inconvenients de les més habituals: empresari individual i societat limitada

Empresari individual

(el que la gent coneix (incorrectament) per “autònom”).

D’acord amb la llei un empresari individual és una persona física que realitza de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, doni o no ocupació a treballadors per compte d’altri. Aquesta activitat autònoma o per compte propi es pot dur a terme a temps complet o a temps parcial. També és empresària individual la persona que du a terme treballs, realitzats de forma habitual, per familiars d’altres empresàries individuals quan aquestes no tinguin la condició de treballadors per compte d’altri,

+ Avantatges:

Facilitat en les altes: és suficient amb fer la corresponent alta a hisenda i a la seguretat social i per treballar. Bé, això al marge de les gestions d’alta de local, de marca, de llicencies necessàries, etc. Però si. Donar-se d’alta és fàcil.

Comptabilitat: És indiscutible que la comptabilitat d’una persona empresària individual és més senzilla que la d’una empresa col·lectiva. Segur? Fer la comptabilitat seguint els estàndards establerts al pla de comptabilitat atorga una certa seguretat i facilita la presa de decisions. I les obligacions d’un empresari individual, al cap i a la fi, són similars a les d’una empresa col·lectiva, perquè igual que en aquesta, ha de registrar totes les operacions. En tots els casos haurà de portar al dia les operacions que efectuï i si és el cas, el llibre d’inventaris. Fins i tot si s’opta per la forma d’estimació objectiva (els famosos mòduls) hisenda pot demanar l’exhibició dels llibres comptables. Per tant, és un avantatge relatiu i només en el fet que no cal portar-los al registre corresponent.

Yo mi me conmigo mismo y con mi mismo yo: o en paraules tècniques, autonomia de gestió. No cal acordar res amb ningú, no hi ha ningú que et discuteixi les decisions, ni l’horari i en definitiva, fas el que vols. Segur que això és un avantatge?

Inconvenients:

El primer inconvenient que trobem és, precisament aquesta autonomia de gestió. Si totes les decisions es prenen en solitari, no es contrasten idees. Per tant és més fàcil equivocar-se, perquè només entra en joc un punt de vista. Tota la càrrega de responsabilitat recau en la persona de l’empresari individual. I no parlem d’una responsabilitat limitada…

Responsabilitat: un empresari individual respon davant tercers amb tots els seus béns presents i futurs. La responsabilitat no es limita al capital aportat.

Finançament: L’assegurament del finançament d’una empresa individual recau en l’empresari. Per tant, les seves capacitats seran sempre menors que les d’un grup de persones.

Càrrega fiscal: Els empresaris individuals liquiden trimestralment IVA i IRPF, a banda dels impostos que corresponguin a l’activitat concreta. Això vol dir que si tenim temporalitat a la nostra activitat, els períodes de major activitat avançarem a hisenda uns diners que potser després ens tornin, però que ara per ara no podrem fer servir. En algunes professions a més, ens han de retenir terceres persones. Això ens pot afectar a la tresoreria, als diners disponibles en cada moment.

Creixement: inevitablement, si volem que la nostra empresa creixi, ho farem amb persones treballadores per compte aliè (o ens transformarem en societat). La llei, per a protegir la part mes feble en una relació laboral estableix unes normes. En el cas d’un treballador individual implica que, molt probablement, fent la mateixa feina, les condicions laborals de les persones que treballin per tu siguin millors que les teves. Tu no tens dret a vacances, tens molt limitat el de baixa metge i el d’atur i la teva cotització es calcula d’una forma més perjudicial per a tu.

Societat limitada:

D’acord amb la llei, són societats de capital la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima i la societat comanditària per accions. En la societat de responsabilitat limitada, el capital, que es divideix en participacions socials, s’integra per les aportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes socials.

+ Avantatges:

Càrrega fiscal: Les societats (limitades o anònimes) tributen mitjançant l’impost de societats (IS pa los amigos). Aquest es liquida dins els vint- i-cinc dies següents als sis mesos posteriors a la data en que es tanca l’exercici i solament quan el resultat de l’exercici sigui positiu. És evident l’avantatge davant l’empresa individual.

En termes generals, el tipus al que tributen les SL és el 15% el primer període impositiu en què la base imposable sigui positiva i el següent i passat aquest temps, al 25%. A més l’empresa es pot deduir les pèrdues d’exercicis anteriors i gaudeix de tot un seguit de beneficis fiscals. A tall d’exemple:

  • Deducció per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica
  • Deduccions per creació d’ocupació
  • Deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat

Responsabilitat: un empresari en una SL respon davant tercers amb el capital aportat. Compte, això no és exactament així. Això és cert pel que fa a creditors. No pel que fa a la responsabilitat civil. Si hi ha negligència o dol, les responsabilitats van tan lluny com en el cas del “llanero solitario”.

Inconvenients:

Facilitat en les altes: La societat limitada ha de fer estatuts, portar-los al Notari i registrar tant l’empresa com els moviments rellevants que aquesta faci al corresponent registre. Per tant, per aquesta banda presenta més dificultats que en el cas de la persona empresària individual.

A banda, el capital social és de 3.000 euros com a mínim. Per tant iniciar l’activitat és més car que en el cas anterior.

Creixement

Igual que en el cas anterior, habitualment les SL creixen mitjançant la contractació de personal aliè. Les persones administradores d’una societat no poden estar a règim general de la seguretat social.

A banda l’objecte d’una societat de capital és incrementar el valor de la inversió. Això pot tenir efectes sobre el creixement si els criteris de les persones que hi hagin invertit mes no van en la línia de créixer.

Autonomia de gestió: En una societat, sigui quina sigui la forma no hi ha tanta autonomia de gestió com en el cas de la persona empresària individual. Però cal tenir present que en aquesta forma jurídica manen les participacions. Per tant la persona sòcia té autonomia en funció dels diners que hagi invertit i els pactes als que hagi arribat, òbviament, en aplicació de l’autonomia de la voluntat que propugna el Codi Civil. Per tant, intervé la capacitat negociadora de cada persona, limitada per la seva aportació econòmica.

Per què una cooperativa?

D’acord amb la llei, una cooperativa és una empresa que, actua amb plena autonomia de gestió i sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica.

Les cooperatives associen a persones físiques o jurídiques amb necessitats o interessos socioeconòmics comuns amb el propòsit de millorar la situació econòmica i social dels seus components .

Per tant, una cooperativa és una empresa, similar a una societat limitada. Tanmateix hi ha una sèrie de factors que, en molts casos, la fan més adequada a una persona emprenedora.

Per a decidir si és la forma jurídica que mes s’ajusta a les nostres necessitats, cal primer que ens fem algunes preguntes:

Quin és el meu objecte? No ens referim a l’objecte de l’empresa, a si vols vendre llenties o fabricar mitjons. Ens referim a l’objectiu que persegueixes quan decideixes emprendre.

Habitualment les raons per emprendre -tot i que poden ser moltes més- són o bé un estat de necessitat, és a dir, ens hem quedat sense feina i no volem o no podem treballar per compte aliè; o les males experiències en el món laboral: des de les darreres reformes laborals que s’han efectuat, les condicions de treball que ens ofereixen les empreses sovint són precàries i pensem que ens anirà millor pel nostre compte.

Aquestes raons ens diuen d’on venim, però no on volem anar. Volem fer una empresa similar a les que no podem accedir o les que ens han donat aquestes males experiències o volem fer quelcom millor? Volem anar per lliure per guanyar molts diners o busquem qualitat de vida? I sobretot: volem fer equip o volem decidir individualment?

Són preguntes importants, perquè de les respostes dependrà la forma jurídica adient per a aconseguir el propòsit que ens hem fixat.

Si el nostre objectiu és aconseguir qualitat de vida i som capaços d’arribar a acords amb altres persones, la cooperativa és, sens dubte, la nostra millor opció.

Les cooperatives gaudeixen d’avantatges fiscals addicionals als que tenen les societats de capital i com a empreses de l’economia social gaudeixen d’ajuts i subvencions per poder iniciar l’activitat amb major facilitat.

A banda, les cooperatives, per la seva configuració, prioritzen el benestar de les persones que les integren pel davant del benefici econòmic. Com han de guardar com a mínim un 20% dels excedents que tinguin, són mes resistents a les crisis. Per aquesta raó, entre d’altres, és una molt bona manera de crear empresa.

Les dificultats per a constituir una cooperativa són similars a que les que trobarem per fer una SL. Vegem els passos:

  1. Acord de voluntats: és un document, un acta que aixequem on recollim els acords als que arribem amb les altres persones amb les que volem crear la cooperativa.
  2. Demanar una certificació negativa de denominació social. Ens arribarà per la via telemàtica i contindrà la denominació de la cooperativa.
  3. Dipositar el capital social en una entitat financera, que ens donarà una certificació.
  4. Redactar els estatuts socials.

Amb tota aquesta documentació cal anar al notari, que ens farà una escriptura de constitució. Acte seguit l’hem de liquidar a l’Agència tributària de Catalunya. La liquidació no té cost, però ens cal per poder entrar la documentació al Registre de Cooperatives. És molt recomanable aprofitar la visita al notari per fer els apoderaments que considerem necessaris per a gestionar l’empresa. Ens caldran per actuar en nom de la cooperativa.

Amb l’escriptura de constitució i una còpia, hem d’anar a hisenda (a l’agència estatal) i demanar el CIF provisional. Per a fer-ho cal que emplenem prèviament el model 036/037 de l’Agència tributària i el portem imprès. Amb aquest imprès, a banda de demanar la nostra identificació com a persona jurídica, tramitarem l’alta a l’impost d’activitats econòmiques. Podem aprofitar per demanar un certificat digital, que ens serà necessari per a fer les altes a la seguretat social, etc.

Entrem la documentació al Registre de cooperatives que ens correspongui i gestionem l’alta del centre de treball i de les persones sòcies treballadores, les treballadores per compte aliè si n’hi ha, etc.

A partir d’aquest moment ja podem actuar. Al nom de la cooperativa, mentre no ens arribi la resolució definitiva d’inscripció hem d’afegir la frase “en constitució”. Podrem gestionar l’obertura del centre de treball, obtenir, si no ho hem fet amb anterioritat les llicències d’activitats, i en definitiva, fer les gestions que ens permetin obrir persiana.

Dins el termini de tres mesos des de l’entrada de la documentació al registre, ens arribarà la resolució corresponent que ens indicarà que la nostra cooperativa ja està inscrita. Un cop tinguem la resolució favorable, per internet podrem obtenir el CIF definitiu.

Des de la Qperativa us recomanem una reflexió prèvia abans d’iniciar qualsevol activitat econòmica. I us aconsellem que us assessoreu sempre abans d’iniciar un projecte empresarial, sigui quina sigui la forma que escolliu, perquè del que decidiu fer i de com ho feu, en dependrà la fortalesa del projecte. Teniu a la vostra disposició el servei d’assessorament de la Qperativa, que us pot acompanyar en tot el procés.


[1] Font INE. Consulta efectuada el 21 de setembre de 2019.



Les obligacions formals de les cooperatives.

Diuen que gestionar una cooperativa és complex, que cal fer molts papers i que és més fàcil gestionar-se com a treballador per compte propi que en una cooperativa. Vaja que hi ha gent que pensa que cooperativa és caca.

Doncs us hem d’explicar un secret. No és veritat.

Vegem. Fer-se autònom és relativament senzill. Et dones d’alta a hisenda i a la seguretat social i au, a pencar.

Però gestionar-se com a treballador per compte propi no és tan fàcil. Cada trimestre haurem de fer declaracions, tindrem incidències amb la seguretat social de tant en tant, haurem d’observar les normes del bon comerciant, en definitiva, que (Oh sorpresa!), ser “autònom no es cap “xollu”. És ser una empresa. Això si: ningú no et demanarà comptes. O si?

Tot i ser “dueños de nuestro destino”, com a la peli, interactuem amb d’altres persones, la qual cosa comporta indefectiblement obligacions. Haurem de fer coordinació d’activitats empresarials quan anem a treballar a d’altres empreses. Haurem d’avançar imports en concepte d’IRPF cada trimestre, ens vingui bé o no. I tindrem el màster de l’univers dels inconvenients: ho hem de fer tot sols. La responsabilitat sobre el que fem és tota per nosaltres i si ens va malament responem amb tot el que tenim i amb el que tinguem en el futur.

Per tant, partim d’una premissa bàsica. Quan decideixes emprendre, fas empresa. I fer empresa comporta obligacions.

Una empresa de capital es diu així perquè el seu objecte primigeni no és altre que fer diners. Fer créixer les aportacions dels “capitalistes”, de les persones que posen els diners, cosa que, òbviament no té res de dolent. Quin és el problema, vist des del punt de vista social? Doncs que l’objecte de l’empresa és fer créixer diners, no el benestar dels treballadors i molt menys l’entorn comunitari. Per tant, fins i tot quan parlem d’empreses de capital ètiques, sempre tindrem aquest tret característic de l’empresa de capital: cal incrementar el valor de les aportacions que han fet els socis. És una limitació important.

Gestionar una cooperativa és gestionar una empresa, però amb matisos. La cooperativa és una empresa “peculiar”. Ni més ni menys. Amb tot el que té de bo fer empresa, però amb una mica menys del que té de dolent gestionar una empresa individual o una de capital per a una persona treballadora. Bé, a menys que tinguem molts quartos i un sentit “limitat “ del que és la responsabilitat social.

Aquí rau la diferència més important al nostre parer entre una cooperativa i una empresa de capital. La cooperativa es crea, a partir, normalment, d’un estat de necessitat, per a cobrir aquesta necessitat i de pas generar una millora en les condicions de vida de les persones que la formen, que majoritàriament hi treballen. Per tant, les condicions laborals dels socis seran les millors que aquests puguin aconseguir. Això comporta, necessàriament un benefici per a la societat, perquè millora la qualitat del mal anomenat “mercat de treball”, és a dir, millora globalment les condicions de treball dels treballadors, perquè ofereix una forma de treball equilibradora. Ofereix opcions sostenibles.

La setmana vinent parlarem del que cal fer per crear una cooperativa. Perquè cal saber quins són els passos necessaris per a fer-ho. Però això, si sou espavilades, us ho farà un gestor (si sou molt espavilades, us ho farà la Qperativa).

I ho demanareu a algú professional perquè coneix les normes, els requisits i els tràmits i com és la seva feina, aquesta serà ràpida i eficaç.

Avui ens fixem en les obligacions formals que tindrem després de la constitució, quan ja siguem empresa. I les dividirem en quatre parts.

  • Obligacions respecte de tercers.
  • Obligacions respecte al registre.
  • Obligacions respecte a hisenda i la seguretat social.
  • Obligacions respecte les persones sòcies.

Val a dir que no seran mai parts estanques, desconnectades les unes de les altres. En matèria de dret les coses solen relacionar-se per molts llocs.

Obligacions respecte de tercers.

Hi ha alguns conceptes que hem de tenir en compte quan interactuem amb altres persones. L’article 1902 del codi civil espanyol ens diu que la persona que, per acció o omissió, causa mal a un altre, si hi intervé culpa o negligència, està obligat a reparar el mal causat. Fixeu-vos que no diu que hi hagi d’haver relació comercial entre qui causa el dany i qui el pateix: és una obligació de diligència genèrica. Per a la responsabilitat contractual tenim un altre article, el 1101, que obliga a indemnitzar qui incompleixi una obligació, o qui la compleixi malament intervenint-hi dol o negligència.

Sobre quin és el grau de diligència exigible als altres? Doncs trobem això a l’article 1104, que bàsicament ens diu que la culpa o negligència del deutor consisteix en l’omissió d’aquella diligència que exigeixi la naturalesa de l’obligació i correspongui a les circumstàncies de les persones, del temps i del lloc.

El codi civil espanyol data de l’1 de maig de 1889. Tot i que s’ha anat actualitzant, conté encara molts anacronismes. En aquest article en tenim un de caire marcadament masclista que diu que quan l’obligació no expressi la diligència que ha de prestar-se en el seu compliment, s’exigirà la que correspondria a un bon pare de família. Alguns ordenaments, com el francès, ja han substituït aquesta expressió per dir que la diligència mitjana exigible és la de qualsevol persona raonable. Nosaltres fem servir aquesta darrera.

Com a empresaris cooperatius que som, però, se’ns exigirà un grau més elevat de responsabilitat. No solament hem de tenir la diligència de la persona raonable sinó la de “l’ordenat empresari”, perquè així ho recull el Codi de Comerç. Això implica una responsabilitat reforçada, perquè se’ns presumeix especialistes o professionals i per tant la nostra diligència ha de ser major que la de la persona que passeja pel carrer.

Des de fa uns anys, les persones jurídiques son subjectes de dret penal. No pots ficar a la presó una figura fictícia com és la persona jurídica, però si pots tancar-li el negoci, per exemple. És una de les conseqüències més greus en matèria de prevenció de riscos laborals i es recull a la llei d’infraccions i sancions a l’ordre social.

D’altra banda, en termes generals no podem al·legar desconeixement per incomplir normes, per dues raons. Per una banda, el fet de ser professionals ens obliga o bé a conèixer-les o bé a comptar amb algú que les conegui. D’altra banda, l’article 6 del Codi civil diu que la ignorància de les lleis no excusa del seu compliment i que l’error de dret produirà únicament aquells efectes que les lleis determinin.

Per tant. La nostra primera obligació formal és gestionar la nostra cooperativa amb diligència.

És important aquí definir el que és la seguretat jurídica, perquè aquest concepte és indispensable per a entendre moltes coses. La seguretat jurídica no és altra cosa que la possibilitat de preveure les conseqüències dels actes o conductes.

La seguretat jurídica és un element essencial per al trànsit econòmic: el correcte funcionament dels mercats exigeix que les relacions jurídiques es desenvolupin amb eficàcia, per generar la confiança en els agents que hi participen, de què els seus actes i els dels seus interlocutors són conformes a la Llei. La seguretat jurídica és un factor de progrés i de creixement econòmic, que atreu i genera inversions nacionals i internacionals.

D’aquí que, per garantir aquesta seguretat jurídica, es creïn organismes la funció dels quals és protegir tercers de bona fe en un àmbit determinat. Vegem quines obligacions tenim, com a cooperativa davant el Registre.

Obligacions de les cooperatives respecte del registre.

Les empreses mercantils s’inscriuen al Registre Mercantil que en recull les vicissituds més rellevants. Les cooperatives no son ens mercantils i per això tenen els seu registre específic: el Registre de cooperatives. La primera obligació d’una cooperativa, doncs, és inscriure’s-hi.

I per què hem de passar pel Registre? Per seguretat jurídica davant tercers. Si jo vull fer un negoci important amb la teva cooperativa he de poder comprovar que ets qui dius que ets, que fas el que dius que fas i que no em trobaré demà passat amb un pam de nas.

Actes que cal inscriure:

  • La constitució de la societat, que ha de ser la primera inscripció que figura en aquestes.
  • El canvi de domicili.
  • La modificació dels estatuts socials.
  • El nomenament, el cessament i les delegacions dels membres del consell rector i de la intervenció de comptes o altres òrgans socials regulats per estatuts, la direcció general, la direcció de les seccions de crèdit i, si escau, els auditors de comptes. Han de fer-se constar tant els membres titulars com els membres suplents.
  • La creació i la baixa de les seccions de crèdit.
  • Els poders generals i les delegacions de facultats, així com les seves modificacions, la seva revocació i la seva substitució.
  • L’acord de dissolució de la cooperativa i de nomenament dels seus liquidadors.
  • La fusió, pròpia o per absorció, i l’escissió.
  • La transformació de la cooperativa en qualsevol altra entitat.
  • La liquidació de la societat.
  • El concurs, les mesures administratives i judicials d’intervenció, i les resolucions judicials o administratives, si és preceptiu realitzar la seva inscripció.
  • El dipòsit dels comptes anuals, per anotació marginal.
  • La creació, la supressió, la modificació i el trasllat del lloc web corporatiu.

Forma de la inscripció:

Quan ens constituïm com a cooperativa, el Registre ens obre un full. En aquest s’aniran anotant les vicissituds de la societat a mesura que s’inscriguin.

La major part dels actes que s’inscriu al registre han de passar abans el tràmit notarial. Això vol dir que cal anar al notari a fer-los.

El notari és un fedatari públic. Les coses que el notari signa es presumeixen certes. El Notari les guardarà tota la seva vida i quan es jubili o mori, es lliurarà tots els documents dels que ha donat fe o bé a un altre notari (successió notarial) o bé a l’arxiu que guarda el col·legi de Notaris de Catalunya. Elevar a públic un acord, comporta que aquest quedi guardat per al futur.

Per això, el registre exigeix que els actes a inscriure s’hagin elevat a públic.

Obligacions respecte a la hisenda pública i la seguretat social.

Per abordar aquestes obligacions, cal que, abans ens centrem uns minuts al que és una cooperativa. Com sabeu, una cooperativa és un ens civil. Però tot i ser un ens de caire civil, és a dir, de dret privat, té trets que requereixen un tractament mercantil (perquè la cooperativa intervé al trànsit econòmic) i d’altres que requereixen un tractament social (perquè la cooperativa genera treball). Ara parlem d’aquests.

Com a empresa que és, la cooperativa està obligada a portar una comptabilitat endreçada, d’acord amb el codi de comerç (article 25 i següents). Això vol dir que ha de portar al dia els llibres comptables que estableix la llei. Aquests llibres comptables són: llibre diari, llibre major, llibre d’inventaris (si s’escau) i comptes anuals. A més, la comptabilitat s’ha de portar seguint ordre cronològic. Cal conservar llibres, correspondència, documentació i justificants que afectin al negoci, degudament ordenats, durant sis anys, a partir de l’últim assentament realitzat en els llibres. Per acabar, al final de cada exercici comptable, cal formular els comptes anuals.

Obligacions amb hisenda.

Algunes definicions:

relació jurídic-tributària

S’entén per relació jurídic-tributària el conjunt d’obligacions i deures, drets i potestats originats per l’aplicació dels tributs (ART. 17 LGT)

Fet imposable:

El fet imposable és el pressupost fixat per la llei per a configurar cada tribut i la realització del qual origina el naixement de l’obligació tributària principal (art. 20.1 LGT)

Obligació tributària principal

L’obligació tributària principal té per objecte el pagament de la quota tributària (art. 19 LGT)

Meritació i exigibilitat

La meritació és el moment en el qual s’entén realitzat el fet imposable i en el qual es produeix el naixement de l’obligació tributària principal (art 21 LGT).

Exempció

Són supòsits d’exempció aquells en què, malgrat realitzar-se el fet imposable, la llei eximeix del compliment de l’obligació tributària principal (art 22 LGT).

Obligats tributaris

Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a les quals la normativa tributària imposa el compliment d’obligacions tributàries (art. 35 LGT)

Entre altres, són obligats tributaris:

a) Els contribuents.

b) Els substituts del contribuent.

c) Els obligats a realitzar pagaments fraccionats.

d) Els retenidors.

e) Els obligats a practicar ingressos a compte.

f) Els obligats a repercutir.

g) Els obligats a suportar la repercussió.

h) Els obligats a suportar la retenció.

i) Els obligats a suportar els ingressos a compte.

j) Els successors.

k) Els beneficiaris de supòsits d’exempció, devolució o bonificacions tributàries, quan no tinguin la condició de subjectes passius.

Subjecte passiu:

És subjecte passiu l’obligat tributari que, segons la llei, ha de complir l’obligació tributària principal, així com les obligacions formals inherents a aquesta, sigui com a contribuent o com a substitut d’aquest. No perdrà la condició de subjecte passiu qui hagi de repercutir la quota tributària a altres obligats, tret que la llei de cada tribut disposi una altra cosa (art. 36 LGT).

Seguretat social

La seguretat social és un ens que, entre d’altres coses,  gestiona les cotitzacions i les prestacions relacionades amb relacions laborals. Quan obrim un centre de treball cal notificar-ho a la Seguretat social mitjançant el seu web. També hem de comunicar l’obertura al Departament de Treball, Afers socials i famílies. Aquesta comunicació no té cost econòmic.

Igualment cal comunicar els moviments de recursos humans que tinguem.

La relació de les persones que treballen a la cooperativa és tot un tema, no entrarem aquí a analitzar-lo, però cal tenir en compte que:

  • Si les persones sòcies treballadores estan adscrites al règim general (assimilat) la cooperativa és responsable d’ingressar les cotitzacions pertinents.
  • Si per contra escullen l’opció de ser autònoms societaris, la cooperativa i la persona sòcia són responsables solidaris del pagament de les quotes corresponents.
  • Llevat de les cooperatives de treball associat i no sempre, no es pot escollir el règim en que es cotitza: aquest ve estipulat per la Llei General de la Seguretat Social.

Prevenció de riscos laborals

Com a empresa que som, les cooperatives estem obligades a prendre mesures de seguretat i salut respecte a les persones, -sòcies o no- que presten el seu treball a la cooperativa.

La llei de Prevenció de riscos laborals situa les cooperatives dins el seu àmbit d’aplicació. En aquest sentit, les persones treballadores (sòcies o no) ocupen la posició de treballadores i la persona jurídica cooperativa ocupa la posició d’empresari.

La norma, al seu article 14 ens diu que els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball i que per tant, existeix un correlatiu deure de l’empresari de protecció dels treballadors davant dels riscos laborals.

El contingut d’aquest dreta una protecció eficaç son:

  • Informació
  • Consulta i participació
  • Formació en matèria preventiva
  • Paralització de l’activitat en cas de risc greu i imminent
  • Vigilància de l’estat de salut dels treballadors

L’empresari (en aquest cas, la cooperativa) ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.

Per tant la prevenció ha d’estar integrada en l’activitat de l’empresa.

Aquesta protecció efectiva es fa efectiva des de les següents perspectives:

  • Riscos de seguretat. Cal evitar els accidents i si es produeixen, comunicar-los  estudiar-los per evitar que es repeteixin.
  • Riscos higiènics: Cal evitar que la gent emmalalteixi per causa del treball que efectua, tant a curt com a llarg termini.
  • Riscos ergonòmics: per evitar que les persones emmalalteixin, cal que els equips de treball siguin segurs i adequats.
  • Riscos psicosocials. Són els que afecten a l’esfera psicològica del treballador. Situacions com “cremar-se al treball” (burn out), l’estrès negatiu i ja no diguem les situacions d’assetjament han de ser previstes i eliminades per l’empresa.

El cost de les mesures relatives a la seguretat i la salut en el treball no haurà de recaure de cap manera sobre els treballadors.

Hi ha diverses maneres de complir amb les obligacions de prevenció:

  1. Assumpció de la prevenció per part de l’empresari
  • Creació d’un servei de prevenció a l’empresa
  • Contractació d’un servei extern de prevenció
  • Creació d’un servei mancomunat de prevenció

A banda, cal coordinar les activitats preventives amb les empreses amb les que interactuem.

Obligacions respecte de les persones sòcies

Tot i que la forma de gestió de les cooperatives és altament participativa, hem de ser conscients de que la persona sòcia es troba en situació de feblesa davant la cooperativa com a entitat. Per tal de reequilibrar posicions, l’ordenament estableix una sèrie d’obligacions que la cooperativa ha de respectar, per atorgar a la persona que en dissenteixi temps de resposta i possibilitat de reacció.

Una obligació òbvia és la que garanteix que la persona sòcia pot conèixer les disposicions per les que es regeix l’entitat. Estatuts, normes de règim intern i acords han d’arribar a totes les persones sòcies, per garantir la seguretat jurídica dins l’entitat. Les persones sòcies han de respectar el seu contingut per formular les peticions que considerin adients. La Llei de cooperatives, però estableix unes obligacions formals mínimes, per atorgar aquesta seguretat jurídica a totes les persones que puguin tenir una o altra relació amb la cooperativa.

Vegem un exemple. La Maria vol ser admesa a la cooperativa on treballa com a administrativa per compte aliè.

El primer pas que ha de fer la Maria és demanar-ho per escrit al Consell Rector. Com és l’inici d’una gestió que exigeix resposta, haurà d’utilitzar un canal que permeti fixar la data de recepció de l’escrit.

El Consell Rector compta amb un termini de tres mesos per a contestar. Si no ho fa, s’entén que la Maria ha estat admesa a la cooperativa. Però si la cooperativa vol denegar la petició, ho ha de fer de forma motivada, que només pot basar-se en la llei, en els estatuts socials o, si s’acredita suficientment, per impossibilitat tècnica, accidental o estructural. Si els estatuts indiquen que aquesta decisió es pot impugnar, La Maria ho pot fer en el termini que s’hagi establert. La manca de resposta a aquesta impugnació fa que es consideri desestimada als tres mesos. Si la Maria no hi està d’acord, pot recórrer aquesta decisió davant l’assemblea o, si n’hi ha, davant el comitè de recursos en el termini d’un mes. L’assemblea o el comitè tenen tres mesos per a respondre. La manca de resposta s’entén desestimatòria.

Arribats aquí, la Maria podria escollir entre interposar la corresponent acció judicial, o la mediació al Consell Superior de la Cooperació

I com sap la Maria tot això? Doncs perquè la Maria ha demanat còpia dels estatuts al Registre i s’ha llegit la llei de cooperatives.

En definitiva, la cooperativa té l’obligació formal de notificar de forma suficient dels actes que impliquin les persones sòcies, convocatòries, actes, acords, etc., respectant en tot cas els terminis que la llei, els estatuts o la norma de règim intern especifiquin.

Create your website at WordPress.com
Get started