Crea la teva cooperativa!

En els darrers deu anys, a Espanya s’han creat gairebé un milió d’empreses, comptant empreses mercantils i cooperatives[1]. D’aquestes empreses, 12.112 han estat cooperatives i 1.418 s’han constituït a Catalunya.

Si mirem l’evolució de la constitució de cooperatives a Catalunya, veurem que, sobretot en els darrers anys, hi ha un creixement sostingut d’aquesta forma de fer empresa. Analitzem el perquè de tot plegat.

Per què triar la forma cooperativa?

Quan decidim emprendre, hem de fer una reflexió prèvia, no tan sols per decidir quina activitat volem fer o a on, sinó per decidir quina forma jurídica escollir. Podem veure avantatges i inconvenients de les més habituals: empresari individual i societat limitada

Empresari individual

(el que la gent coneix (incorrectament) per “autònom”).

D’acord amb la llei un empresari individual és una persona física que realitza de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, doni o no ocupació a treballadors per compte d’altri. Aquesta activitat autònoma o per compte propi es pot dur a terme a temps complet o a temps parcial. També és empresària individual la persona que du a terme treballs, realitzats de forma habitual, per familiars d’altres empresàries individuals quan aquestes no tinguin la condició de treballadors per compte d’altri,

+ Avantatges:

Facilitat en les altes: és suficient amb fer la corresponent alta a hisenda i a la seguretat social i per treballar. Bé, això al marge de les gestions d’alta de local, de marca, de llicencies necessàries, etc. Però si. Donar-se d’alta és fàcil.

Comptabilitat: És indiscutible que la comptabilitat d’una persona empresària individual és més senzilla que la d’una empresa col·lectiva. Segur? Fer la comptabilitat seguint els estàndards establerts al pla de comptabilitat atorga una certa seguretat i facilita la presa de decisions. I les obligacions d’un empresari individual, al cap i a la fi, són similars a les d’una empresa col·lectiva, perquè igual que en aquesta, ha de registrar totes les operacions. En tots els casos haurà de portar al dia les operacions que efectuï i si és el cas, el llibre d’inventaris. Fins i tot si s’opta per la forma d’estimació objectiva (els famosos mòduls) hisenda pot demanar l’exhibició dels llibres comptables. Per tant, és un avantatge relatiu i només en el fet que no cal portar-los al registre corresponent.

Yo mi me conmigo mismo y con mi mismo yo: o en paraules tècniques, autonomia de gestió. No cal acordar res amb ningú, no hi ha ningú que et discuteixi les decisions, ni l’horari i en definitiva, fas el que vols. Segur que això és un avantatge?

Inconvenients:

El primer inconvenient que trobem és, precisament aquesta autonomia de gestió. Si totes les decisions es prenen en solitari, no es contrasten idees. Per tant és més fàcil equivocar-se, perquè només entra en joc un punt de vista. Tota la càrrega de responsabilitat recau en la persona de l’empresari individual. I no parlem d’una responsabilitat limitada…

Responsabilitat: un empresari individual respon davant tercers amb tots els seus béns presents i futurs. La responsabilitat no es limita al capital aportat.

Finançament: L’assegurament del finançament d’una empresa individual recau en l’empresari. Per tant, les seves capacitats seran sempre menors que les d’un grup de persones.

Càrrega fiscal: Els empresaris individuals liquiden trimestralment IVA i IRPF, a banda dels impostos que corresponguin a l’activitat concreta. Això vol dir que si tenim temporalitat a la nostra activitat, els períodes de major activitat avançarem a hisenda uns diners que potser després ens tornin, però que ara per ara no podrem fer servir. En algunes professions a més, ens han de retenir terceres persones. Això ens pot afectar a la tresoreria, als diners disponibles en cada moment.

Creixement: inevitablement, si volem que la nostra empresa creixi, ho farem amb persones treballadores per compte aliè (o ens transformarem en societat). La llei, per a protegir la part mes feble en una relació laboral estableix unes normes. En el cas d’un treballador individual implica que, molt probablement, fent la mateixa feina, les condicions laborals de les persones que treballin per tu siguin millors que les teves. Tu no tens dret a vacances, tens molt limitat el de baixa metge i el d’atur i la teva cotització es calcula d’una forma més perjudicial per a tu.

Societat limitada:

D’acord amb la llei, són societats de capital la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima i la societat comanditària per accions. En la societat de responsabilitat limitada, el capital, que es divideix en participacions socials, s’integra per les aportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes socials.

+ Avantatges:

Càrrega fiscal: Les societats (limitades o anònimes) tributen mitjançant l’impost de societats (IS pa los amigos). Aquest es liquida dins els vint- i-cinc dies següents als sis mesos posteriors a la data en que es tanca l’exercici i solament quan el resultat de l’exercici sigui positiu. És evident l’avantatge davant l’empresa individual.

En termes generals, el tipus al que tributen les SL és el 15% el primer període impositiu en què la base imposable sigui positiva i el següent i passat aquest temps, al 25%. A més l’empresa es pot deduir les pèrdues d’exercicis anteriors i gaudeix de tot un seguit de beneficis fiscals. A tall d’exemple:

  • Deducció per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica
  • Deduccions per creació d’ocupació
  • Deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat

Responsabilitat: un empresari en una SL respon davant tercers amb el capital aportat. Compte, això no és exactament així. Això és cert pel que fa a creditors. No pel que fa a la responsabilitat civil. Si hi ha negligència o dol, les responsabilitats van tan lluny com en el cas del “llanero solitario”.

Inconvenients:

Facilitat en les altes: La societat limitada ha de fer estatuts, portar-los al Notari i registrar tant l’empresa com els moviments rellevants que aquesta faci al corresponent registre. Per tant, per aquesta banda presenta més dificultats que en el cas de la persona empresària individual.

A banda, el capital social és de 3.000 euros com a mínim. Per tant iniciar l’activitat és més car que en el cas anterior.

Creixement

Igual que en el cas anterior, habitualment les SL creixen mitjançant la contractació de personal aliè. Les persones administradores d’una societat no poden estar a règim general de la seguretat social.

A banda l’objecte d’una societat de capital és incrementar el valor de la inversió. Això pot tenir efectes sobre el creixement si els criteris de les persones que hi hagin invertit mes no van en la línia de créixer.

Autonomia de gestió: En una societat, sigui quina sigui la forma no hi ha tanta autonomia de gestió com en el cas de la persona empresària individual. Però cal tenir present que en aquesta forma jurídica manen les participacions. Per tant la persona sòcia té autonomia en funció dels diners que hagi invertit i els pactes als que hagi arribat, òbviament, en aplicació de l’autonomia de la voluntat que propugna el Codi Civil. Per tant, intervé la capacitat negociadora de cada persona, limitada per la seva aportació econòmica.

Per què una cooperativa?

D’acord amb la llei, una cooperativa és una empresa que, actua amb plena autonomia de gestió i sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica.

Les cooperatives associen a persones físiques o jurídiques amb necessitats o interessos socioeconòmics comuns amb el propòsit de millorar la situació econòmica i social dels seus components .

Per tant, una cooperativa és una empresa, similar a una societat limitada. Tanmateix hi ha una sèrie de factors que, en molts casos, la fan més adequada a una persona emprenedora.

Per a decidir si és la forma jurídica que mes s’ajusta a les nostres necessitats, cal primer que ens fem algunes preguntes:

Quin és el meu objecte? No ens referim a l’objecte de l’empresa, a si vols vendre llenties o fabricar mitjons. Ens referim a l’objectiu que persegueixes quan decideixes emprendre.

Habitualment les raons per emprendre -tot i que poden ser moltes més- són o bé un estat de necessitat, és a dir, ens hem quedat sense feina i no volem o no podem treballar per compte aliè; o les males experiències en el món laboral: des de les darreres reformes laborals que s’han efectuat, les condicions de treball que ens ofereixen les empreses sovint són precàries i pensem que ens anirà millor pel nostre compte.

Aquestes raons ens diuen d’on venim, però no on volem anar. Volem fer una empresa similar a les que no podem accedir o les que ens han donat aquestes males experiències o volem fer quelcom millor? Volem anar per lliure per guanyar molts diners o busquem qualitat de vida? I sobretot: volem fer equip o volem decidir individualment?

Són preguntes importants, perquè de les respostes dependrà la forma jurídica adient per a aconseguir el propòsit que ens hem fixat.

Si el nostre objectiu és aconseguir qualitat de vida i som capaços d’arribar a acords amb altres persones, la cooperativa és, sens dubte, la nostra millor opció.

Les cooperatives gaudeixen d’avantatges fiscals addicionals als que tenen les societats de capital i com a empreses de l’economia social gaudeixen d’ajuts i subvencions per poder iniciar l’activitat amb major facilitat.

A banda, les cooperatives, per la seva configuració, prioritzen el benestar de les persones que les integren pel davant del benefici econòmic. Com han de guardar com a mínim un 20% dels excedents que tinguin, són mes resistents a les crisis. Per aquesta raó, entre d’altres, és una molt bona manera de crear empresa.

Les dificultats per a constituir una cooperativa són similars a que les que trobarem per fer una SL. Vegem els passos:

  1. Acord de voluntats: és un document, un acta que aixequem on recollim els acords als que arribem amb les altres persones amb les que volem crear la cooperativa.
  2. Demanar una certificació negativa de denominació social. Ens arribarà per la via telemàtica i contindrà la denominació de la cooperativa.
  3. Dipositar el capital social en una entitat financera, que ens donarà una certificació.
  4. Redactar els estatuts socials.

Amb tota aquesta documentació cal anar al notari, que ens farà una escriptura de constitució. Acte seguit l’hem de liquidar a l’Agència tributària de Catalunya. La liquidació no té cost, però ens cal per poder entrar la documentació al Registre de Cooperatives. És molt recomanable aprofitar la visita al notari per fer els apoderaments que considerem necessaris per a gestionar l’empresa. Ens caldran per actuar en nom de la cooperativa.

Amb l’escriptura de constitució i una còpia, hem d’anar a hisenda (a l’agència estatal) i demanar el CIF provisional. Per a fer-ho cal que emplenem prèviament el model 036/037 de l’Agència tributària i el portem imprès. Amb aquest imprès, a banda de demanar la nostra identificació com a persona jurídica, tramitarem l’alta a l’impost d’activitats econòmiques. Podem aprofitar per demanar un certificat digital, que ens serà necessari per a fer les altes a la seguretat social, etc.

Entrem la documentació al Registre de cooperatives que ens correspongui i gestionem l’alta del centre de treball i de les persones sòcies treballadores, les treballadores per compte aliè si n’hi ha, etc.

A partir d’aquest moment ja podem actuar. Al nom de la cooperativa, mentre no ens arribi la resolució definitiva d’inscripció hem d’afegir la frase “en constitució”. Podrem gestionar l’obertura del centre de treball, obtenir, si no ho hem fet amb anterioritat les llicències d’activitats, i en definitiva, fer les gestions que ens permetin obrir persiana.

Dins el termini de tres mesos des de l’entrada de la documentació al registre, ens arribarà la resolució corresponent que ens indicarà que la nostra cooperativa ja està inscrita. Un cop tinguem la resolució favorable, per internet podrem obtenir el CIF definitiu.

Des de la Qperativa us recomanem una reflexió prèvia abans d’iniciar qualsevol activitat econòmica. I us aconsellem que us assessoreu sempre abans d’iniciar un projecte empresarial, sigui quina sigui la forma que escolliu, perquè del que decidiu fer i de com ho feu, en dependrà la fortalesa del projecte. Teniu a la vostra disposició el servei d’assessorament de la Qperativa, que us pot acompanyar en tot el procés.


[1] Font INE. Consulta efectuada el 21 de setembre de 2019.



Publicat per La Qperativa

A la Qperativa parlem d'economia solidària. A crear empresa des d'una perspectiva mes justa i equilibrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website at WordPress.com
Get started
%d bloggers like this: