Les obligacions formals de les cooperatives.

Diuen que gestionar una cooperativa és complex, que cal fer molts papers i que és més fàcil gestionar-se com a treballador per compte propi que en una cooperativa. Vaja que hi ha gent que pensa que cooperativa és caca.

Doncs us hem d’explicar un secret. No és veritat.

Vegem. Fer-se autònom és relativament senzill. Et dones d’alta a hisenda i a la seguretat social i au, a pencar.

Però gestionar-se com a treballador per compte propi no és tan fàcil. Cada trimestre haurem de fer declaracions, tindrem incidències amb la seguretat social de tant en tant, haurem d’observar les normes del bon comerciant, en definitiva, que (Oh sorpresa!), ser “autònom no es cap “xollu”. És ser una empresa. Això si: ningú no et demanarà comptes. O si?

Tot i ser “dueños de nuestro destino”, com a la peli, interactuem amb d’altres persones, la qual cosa comporta indefectiblement obligacions. Haurem de fer coordinació d’activitats empresarials quan anem a treballar a d’altres empreses. Haurem d’avançar imports en concepte d’IRPF cada trimestre, ens vingui bé o no. I tindrem el màster de l’univers dels inconvenients: ho hem de fer tot sols. La responsabilitat sobre el que fem és tota per nosaltres i si ens va malament responem amb tot el que tenim i amb el que tinguem en el futur.

Per tant, partim d’una premissa bàsica. Quan decideixes emprendre, fas empresa. I fer empresa comporta obligacions.

Una empresa de capital es diu així perquè el seu objecte primigeni no és altre que fer diners. Fer créixer les aportacions dels “capitalistes”, de les persones que posen els diners, cosa que, òbviament no té res de dolent. Quin és el problema, vist des del punt de vista social? Doncs que l’objecte de l’empresa és fer créixer diners, no el benestar dels treballadors i molt menys l’entorn comunitari. Per tant, fins i tot quan parlem d’empreses de capital ètiques, sempre tindrem aquest tret característic de l’empresa de capital: cal incrementar el valor de les aportacions que han fet els socis. És una limitació important.

Gestionar una cooperativa és gestionar una empresa, però amb matisos. La cooperativa és una empresa “peculiar”. Ni més ni menys. Amb tot el que té de bo fer empresa, però amb una mica menys del que té de dolent gestionar una empresa individual o una de capital per a una persona treballadora. Bé, a menys que tinguem molts quartos i un sentit “limitat “ del que és la responsabilitat social.

Aquí rau la diferència més important al nostre parer entre una cooperativa i una empresa de capital. La cooperativa es crea, a partir, normalment, d’un estat de necessitat, per a cobrir aquesta necessitat i de pas generar una millora en les condicions de vida de les persones que la formen, que majoritàriament hi treballen. Per tant, les condicions laborals dels socis seran les millors que aquests puguin aconseguir. Això comporta, necessàriament un benefici per a la societat, perquè millora la qualitat del mal anomenat “mercat de treball”, és a dir, millora globalment les condicions de treball dels treballadors, perquè ofereix una forma de treball equilibradora. Ofereix opcions sostenibles.

La setmana vinent parlarem del que cal fer per crear una cooperativa. Perquè cal saber quins són els passos necessaris per a fer-ho. Però això, si sou espavilades, us ho farà un gestor (si sou molt espavilades, us ho farà la Qperativa).

I ho demanareu a algú professional perquè coneix les normes, els requisits i els tràmits i com és la seva feina, aquesta serà ràpida i eficaç.

Avui ens fixem en les obligacions formals que tindrem després de la constitució, quan ja siguem empresa. I les dividirem en quatre parts.

  • Obligacions respecte de tercers.
  • Obligacions respecte al registre.
  • Obligacions respecte a hisenda i la seguretat social.
  • Obligacions respecte les persones sòcies.

Val a dir que no seran mai parts estanques, desconnectades les unes de les altres. En matèria de dret les coses solen relacionar-se per molts llocs.

Obligacions respecte de tercers.

Hi ha alguns conceptes que hem de tenir en compte quan interactuem amb altres persones. L’article 1902 del codi civil espanyol ens diu que la persona que, per acció o omissió, causa mal a un altre, si hi intervé culpa o negligència, està obligat a reparar el mal causat. Fixeu-vos que no diu que hi hagi d’haver relació comercial entre qui causa el dany i qui el pateix: és una obligació de diligència genèrica. Per a la responsabilitat contractual tenim un altre article, el 1101, que obliga a indemnitzar qui incompleixi una obligació, o qui la compleixi malament intervenint-hi dol o negligència.

Sobre quin és el grau de diligència exigible als altres? Doncs trobem això a l’article 1104, que bàsicament ens diu que la culpa o negligència del deutor consisteix en l’omissió d’aquella diligència que exigeixi la naturalesa de l’obligació i correspongui a les circumstàncies de les persones, del temps i del lloc.

El codi civil espanyol data de l’1 de maig de 1889. Tot i que s’ha anat actualitzant, conté encara molts anacronismes. En aquest article en tenim un de caire marcadament masclista que diu que quan l’obligació no expressi la diligència que ha de prestar-se en el seu compliment, s’exigirà la que correspondria a un bon pare de família. Alguns ordenaments, com el francès, ja han substituït aquesta expressió per dir que la diligència mitjana exigible és la de qualsevol persona raonable. Nosaltres fem servir aquesta darrera.

Com a empresaris cooperatius que som, però, se’ns exigirà un grau més elevat de responsabilitat. No solament hem de tenir la diligència de la persona raonable sinó la de “l’ordenat empresari”, perquè així ho recull el Codi de Comerç. Això implica una responsabilitat reforçada, perquè se’ns presumeix especialistes o professionals i per tant la nostra diligència ha de ser major que la de la persona que passeja pel carrer.

Des de fa uns anys, les persones jurídiques son subjectes de dret penal. No pots ficar a la presó una figura fictícia com és la persona jurídica, però si pots tancar-li el negoci, per exemple. És una de les conseqüències més greus en matèria de prevenció de riscos laborals i es recull a la llei d’infraccions i sancions a l’ordre social.

D’altra banda, en termes generals no podem al·legar desconeixement per incomplir normes, per dues raons. Per una banda, el fet de ser professionals ens obliga o bé a conèixer-les o bé a comptar amb algú que les conegui. D’altra banda, l’article 6 del Codi civil diu que la ignorància de les lleis no excusa del seu compliment i que l’error de dret produirà únicament aquells efectes que les lleis determinin.

Per tant. La nostra primera obligació formal és gestionar la nostra cooperativa amb diligència.

És important aquí definir el que és la seguretat jurídica, perquè aquest concepte és indispensable per a entendre moltes coses. La seguretat jurídica no és altra cosa que la possibilitat de preveure les conseqüències dels actes o conductes.

La seguretat jurídica és un element essencial per al trànsit econòmic: el correcte funcionament dels mercats exigeix que les relacions jurídiques es desenvolupin amb eficàcia, per generar la confiança en els agents que hi participen, de què els seus actes i els dels seus interlocutors són conformes a la Llei. La seguretat jurídica és un factor de progrés i de creixement econòmic, que atreu i genera inversions nacionals i internacionals.

D’aquí que, per garantir aquesta seguretat jurídica, es creïn organismes la funció dels quals és protegir tercers de bona fe en un àmbit determinat. Vegem quines obligacions tenim, com a cooperativa davant el Registre.

Obligacions de les cooperatives respecte del registre.

Les empreses mercantils s’inscriuen al Registre Mercantil que en recull les vicissituds més rellevants. Les cooperatives no son ens mercantils i per això tenen els seu registre específic: el Registre de cooperatives. La primera obligació d’una cooperativa, doncs, és inscriure’s-hi.

I per què hem de passar pel Registre? Per seguretat jurídica davant tercers. Si jo vull fer un negoci important amb la teva cooperativa he de poder comprovar que ets qui dius que ets, que fas el que dius que fas i que no em trobaré demà passat amb un pam de nas.

Actes que cal inscriure:

  • La constitució de la societat, que ha de ser la primera inscripció que figura en aquestes.
  • El canvi de domicili.
  • La modificació dels estatuts socials.
  • El nomenament, el cessament i les delegacions dels membres del consell rector i de la intervenció de comptes o altres òrgans socials regulats per estatuts, la direcció general, la direcció de les seccions de crèdit i, si escau, els auditors de comptes. Han de fer-se constar tant els membres titulars com els membres suplents.
  • La creació i la baixa de les seccions de crèdit.
  • Els poders generals i les delegacions de facultats, així com les seves modificacions, la seva revocació i la seva substitució.
  • L’acord de dissolució de la cooperativa i de nomenament dels seus liquidadors.
  • La fusió, pròpia o per absorció, i l’escissió.
  • La transformació de la cooperativa en qualsevol altra entitat.
  • La liquidació de la societat.
  • El concurs, les mesures administratives i judicials d’intervenció, i les resolucions judicials o administratives, si és preceptiu realitzar la seva inscripció.
  • El dipòsit dels comptes anuals, per anotació marginal.
  • La creació, la supressió, la modificació i el trasllat del lloc web corporatiu.

Forma de la inscripció:

Quan ens constituïm com a cooperativa, el Registre ens obre un full. En aquest s’aniran anotant les vicissituds de la societat a mesura que s’inscriguin.

La major part dels actes que s’inscriu al registre han de passar abans el tràmit notarial. Això vol dir que cal anar al notari a fer-los.

El notari és un fedatari públic. Les coses que el notari signa es presumeixen certes. El Notari les guardarà tota la seva vida i quan es jubili o mori, es lliurarà tots els documents dels que ha donat fe o bé a un altre notari (successió notarial) o bé a l’arxiu que guarda el col·legi de Notaris de Catalunya. Elevar a públic un acord, comporta que aquest quedi guardat per al futur.

Per això, el registre exigeix que els actes a inscriure s’hagin elevat a públic.

Obligacions respecte a la hisenda pública i la seguretat social.

Per abordar aquestes obligacions, cal que, abans ens centrem uns minuts al que és una cooperativa. Com sabeu, una cooperativa és un ens civil. Però tot i ser un ens de caire civil, és a dir, de dret privat, té trets que requereixen un tractament mercantil (perquè la cooperativa intervé al trànsit econòmic) i d’altres que requereixen un tractament social (perquè la cooperativa genera treball). Ara parlem d’aquests.

Com a empresa que és, la cooperativa està obligada a portar una comptabilitat endreçada, d’acord amb el codi de comerç (article 25 i següents). Això vol dir que ha de portar al dia els llibres comptables que estableix la llei. Aquests llibres comptables són: llibre diari, llibre major, llibre d’inventaris (si s’escau) i comptes anuals. A més, la comptabilitat s’ha de portar seguint ordre cronològic. Cal conservar llibres, correspondència, documentació i justificants que afectin al negoci, degudament ordenats, durant sis anys, a partir de l’últim assentament realitzat en els llibres. Per acabar, al final de cada exercici comptable, cal formular els comptes anuals.

Obligacions amb hisenda.

Algunes definicions:

relació jurídic-tributària

S’entén per relació jurídic-tributària el conjunt d’obligacions i deures, drets i potestats originats per l’aplicació dels tributs (ART. 17 LGT)

Fet imposable:

El fet imposable és el pressupost fixat per la llei per a configurar cada tribut i la realització del qual origina el naixement de l’obligació tributària principal (art. 20.1 LGT)

Obligació tributària principal

L’obligació tributària principal té per objecte el pagament de la quota tributària (art. 19 LGT)

Meritació i exigibilitat

La meritació és el moment en el qual s’entén realitzat el fet imposable i en el qual es produeix el naixement de l’obligació tributària principal (art 21 LGT).

Exempció

Són supòsits d’exempció aquells en què, malgrat realitzar-se el fet imposable, la llei eximeix del compliment de l’obligació tributària principal (art 22 LGT).

Obligats tributaris

Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a les quals la normativa tributària imposa el compliment d’obligacions tributàries (art. 35 LGT)

Entre altres, són obligats tributaris:

a) Els contribuents.

b) Els substituts del contribuent.

c) Els obligats a realitzar pagaments fraccionats.

d) Els retenidors.

e) Els obligats a practicar ingressos a compte.

f) Els obligats a repercutir.

g) Els obligats a suportar la repercussió.

h) Els obligats a suportar la retenció.

i) Els obligats a suportar els ingressos a compte.

j) Els successors.

k) Els beneficiaris de supòsits d’exempció, devolució o bonificacions tributàries, quan no tinguin la condició de subjectes passius.

Subjecte passiu:

És subjecte passiu l’obligat tributari que, segons la llei, ha de complir l’obligació tributària principal, així com les obligacions formals inherents a aquesta, sigui com a contribuent o com a substitut d’aquest. No perdrà la condició de subjecte passiu qui hagi de repercutir la quota tributària a altres obligats, tret que la llei de cada tribut disposi una altra cosa (art. 36 LGT).

Seguretat social

La seguretat social és un ens que, entre d’altres coses,  gestiona les cotitzacions i les prestacions relacionades amb relacions laborals. Quan obrim un centre de treball cal notificar-ho a la Seguretat social mitjançant el seu web. També hem de comunicar l’obertura al Departament de Treball, Afers socials i famílies. Aquesta comunicació no té cost econòmic.

Igualment cal comunicar els moviments de recursos humans que tinguem.

La relació de les persones que treballen a la cooperativa és tot un tema, no entrarem aquí a analitzar-lo, però cal tenir en compte que:

  • Si les persones sòcies treballadores estan adscrites al règim general (assimilat) la cooperativa és responsable d’ingressar les cotitzacions pertinents.
  • Si per contra escullen l’opció de ser autònoms societaris, la cooperativa i la persona sòcia són responsables solidaris del pagament de les quotes corresponents.
  • Llevat de les cooperatives de treball associat i no sempre, no es pot escollir el règim en que es cotitza: aquest ve estipulat per la Llei General de la Seguretat Social.

Prevenció de riscos laborals

Com a empresa que som, les cooperatives estem obligades a prendre mesures de seguretat i salut respecte a les persones, -sòcies o no- que presten el seu treball a la cooperativa.

La llei de Prevenció de riscos laborals situa les cooperatives dins el seu àmbit d’aplicació. En aquest sentit, les persones treballadores (sòcies o no) ocupen la posició de treballadores i la persona jurídica cooperativa ocupa la posició d’empresari.

La norma, al seu article 14 ens diu que els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball i que per tant, existeix un correlatiu deure de l’empresari de protecció dels treballadors davant dels riscos laborals.

El contingut d’aquest dreta una protecció eficaç son:

  • Informació
  • Consulta i participació
  • Formació en matèria preventiva
  • Paralització de l’activitat en cas de risc greu i imminent
  • Vigilància de l’estat de salut dels treballadors

L’empresari (en aquest cas, la cooperativa) ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.

Per tant la prevenció ha d’estar integrada en l’activitat de l’empresa.

Aquesta protecció efectiva es fa efectiva des de les següents perspectives:

  • Riscos de seguretat. Cal evitar els accidents i si es produeixen, comunicar-los  estudiar-los per evitar que es repeteixin.
  • Riscos higiènics: Cal evitar que la gent emmalalteixi per causa del treball que efectua, tant a curt com a llarg termini.
  • Riscos ergonòmics: per evitar que les persones emmalalteixin, cal que els equips de treball siguin segurs i adequats.
  • Riscos psicosocials. Són els que afecten a l’esfera psicològica del treballador. Situacions com “cremar-se al treball” (burn out), l’estrès negatiu i ja no diguem les situacions d’assetjament han de ser previstes i eliminades per l’empresa.

El cost de les mesures relatives a la seguretat i la salut en el treball no haurà de recaure de cap manera sobre els treballadors.

Hi ha diverses maneres de complir amb les obligacions de prevenció:

  1. Assumpció de la prevenció per part de l’empresari
  • Creació d’un servei de prevenció a l’empresa
  • Contractació d’un servei extern de prevenció
  • Creació d’un servei mancomunat de prevenció

A banda, cal coordinar les activitats preventives amb les empreses amb les que interactuem.

Obligacions respecte de les persones sòcies

Tot i que la forma de gestió de les cooperatives és altament participativa, hem de ser conscients de que la persona sòcia es troba en situació de feblesa davant la cooperativa com a entitat. Per tal de reequilibrar posicions, l’ordenament estableix una sèrie d’obligacions que la cooperativa ha de respectar, per atorgar a la persona que en dissenteixi temps de resposta i possibilitat de reacció.

Una obligació òbvia és la que garanteix que la persona sòcia pot conèixer les disposicions per les que es regeix l’entitat. Estatuts, normes de règim intern i acords han d’arribar a totes les persones sòcies, per garantir la seguretat jurídica dins l’entitat. Les persones sòcies han de respectar el seu contingut per formular les peticions que considerin adients. La Llei de cooperatives, però estableix unes obligacions formals mínimes, per atorgar aquesta seguretat jurídica a totes les persones que puguin tenir una o altra relació amb la cooperativa.

Vegem un exemple. La Maria vol ser admesa a la cooperativa on treballa com a administrativa per compte aliè.

El primer pas que ha de fer la Maria és demanar-ho per escrit al Consell Rector. Com és l’inici d’una gestió que exigeix resposta, haurà d’utilitzar un canal que permeti fixar la data de recepció de l’escrit.

El Consell Rector compta amb un termini de tres mesos per a contestar. Si no ho fa, s’entén que la Maria ha estat admesa a la cooperativa. Però si la cooperativa vol denegar la petició, ho ha de fer de forma motivada, que només pot basar-se en la llei, en els estatuts socials o, si s’acredita suficientment, per impossibilitat tècnica, accidental o estructural. Si els estatuts indiquen que aquesta decisió es pot impugnar, La Maria ho pot fer en el termini que s’hagi establert. La manca de resposta a aquesta impugnació fa que es consideri desestimada als tres mesos. Si la Maria no hi està d’acord, pot recórrer aquesta decisió davant l’assemblea o, si n’hi ha, davant el comitè de recursos en el termini d’un mes. L’assemblea o el comitè tenen tres mesos per a respondre. La manca de resposta s’entén desestimatòria.

Arribats aquí, la Maria podria escollir entre interposar la corresponent acció judicial, o la mediació al Consell Superior de la Cooperació

I com sap la Maria tot això? Doncs perquè la Maria ha demanat còpia dels estatuts al Registre i s’ha llegit la llei de cooperatives.

En definitiva, la cooperativa té l’obligació formal de notificar de forma suficient dels actes que impliquin les persones sòcies, convocatòries, actes, acords, etc., respectant en tot cas els terminis que la llei, els estatuts o la norma de règim intern especifiquin.

Publicat per La Qperativa

A la Qperativa parlem d'economia solidària. A crear empresa des d'una perspectiva mes justa i equilibrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website at WordPress.com
Get started
%d bloggers like this: